Infinitive
Présent
- daigner [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Participe
Présent
- daignant [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé
- daigné [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin singulier)
- daignée [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin singulier)
- daignés [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin pluriel)
- daignées [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin pluriel)
Impératif
Présent
- daigne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- daignons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- daignez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Subjonctif
Présent
- que je daigne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que tu daignes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'il daigne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous daignions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que vous daigniez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'ils daignent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- que je daignasse [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que tu daignasses [morphalou2 + dela + dicollecte + lglexlefff + lefff]
- qu'il daignât [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous daignassions [morphalou2 + dela + dicollecte + lglexlefff + lefff]
- que vous daignassiez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'ils daignassent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Indicatif
Présent
- je daigne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu daignes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il daigne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous daignons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous daignez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils daignent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- je daignais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu daignais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il daignait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous daignions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous daigniez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils daignaient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé simple
- je daignai [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu daignas [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il daigna [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous daignâmes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous daignâtes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils daignèrent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Futur simple
- je daignerai [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu daigneras [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il daignera [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous daignerons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous daignerez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils daigneront [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Conditionnel
Présent
- je daignerais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu daignerais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il daignerait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous daignerions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous daigneriez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils daigneraient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]