Infinitive
Présent
- deviner [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Participe
Présent
- devinant [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé
- deviné [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin singulier)
- devinée [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin singulier)
- devinés [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin pluriel)
- devinées [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin pluriel)
Impératif
Présent
- devine [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- devinons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- devinez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Subjonctif
Présent
- que je devine [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que tu devines [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'il devine [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous devinions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que vous deviniez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'ils devinent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- que je devinasse [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que tu devinasses [morphalou2 + dela + dicollecte + lglexlefff + lefff]
- qu'il devinât [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous devinassions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que vous devinassiez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- qu'ils devinassent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Indicatif
Présent
- je devine [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu devines [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il devine [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous devinons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous devinez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils devinent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- je devinais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu devinais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il devinait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous devinions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous deviniez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils devinaient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé simple
- je devinai [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu devinas [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il devina [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous devinâmes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous devinâtes [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils devinèrent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Futur simple
- je devinerai [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu devineras [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il devinera [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous devinerons [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous devinerez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils devineront [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Conditionnel
Présent
- je devinerais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- tu devinerais [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- il devinerait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous devinerions [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- vous devineriez [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- ils devineraient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]