Infinitive
Présent
- advenir [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Participe
Présent
- advenant [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé
- advenu [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin singulier)
- advenue [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin singulier)
- advenus [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (masculin pluriel)
- advenues [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff] (féminin pluriel)
Impératif
Présent
- adviens [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- advenons [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- advenez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
Subjonctif
Présent
- que j'advienne [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- que tu adviennes [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- qu'il advienne [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous advenions [lglexlefff + lefff]
- que vous adveniez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- qu'ils adviennent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- que j'advinsse [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- que tu advinsses [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- qu'il advînt [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- que nous advinssions [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- que vous advinssiez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- qu'ils advinssent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Indicatif
Présent
- j'adviens [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- tu adviens [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- il advient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous advenons [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- vous advenez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- ils adviennent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Imparfait
- j'advenais [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- tu advenais [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- il advenait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous advenions [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- vous adveniez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- ils advenaient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Passé simple
- j'advins [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- tu advins [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- il advint [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous advînmes [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- vous advîntes [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- ils advinrent [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Futur simple
- j'adviendrai [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- tu adviendras [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- il adviendra [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous adviendrons [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- vous adviendrez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- ils adviendront [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
Conditionnel
Présent
- j'adviendrais [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- tu adviendrais [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- il adviendrait [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]
- nous adviendrions [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- vous adviendriez [morphalou2 + lglexlefff + lefff]
- ils adviendraient [morphalou2 + dela + lglexlefff + lefff]