Participe
Passé
- surloué [dela] (masculin singulier)
- surlouée [dela] (féminin singulier)
- surloués [dela] (masculin pluriel)
- surlouées [dela] (féminin pluriel)
Impératif
Présent
- surloue [dela]
- surlouons [dela]
- surlouez [dela]
Subjonctif
Présent
- que je surloue [dela]
- que tu surloues [dela]
- qu'il surloue [dela]
- que nous surlouions [dela]
- que vous surlouiez [dela]
- qu'ils surlouent [dela]
Imparfait
- que je surlouasse [dela]
- que tu surlouasses [dela]
- qu'il surlouât [dela]
- que nous surlouassions [dela]
- que vous surlouassiez [dela]
- qu'ils surlouassent [dela]
Indicatif
Présent
- je surloue [dela]
- tu surloues [dela]
- il surloue [dela]
- nous surlouons [dela]
- vous surlouez [dela]
- ils surlouent [dela]
Imparfait
- je surlouais [dela]
- tu surlouais [dela]
- il surlouait [dela]
- nous surlouions [dela]
- vous surlouiez [dela]
- ils surlouaient [dela]
Passé simple
- je surlouai [dela]
- tu surlouas [dela]
- il surloua [dela]
- nous surlouâmes [dela]
- vous surlouâtes [dela]
- ils surlouèrent [dela]
Futur simple
- je surlouerai [dela]
- tu surloueras [dela]
- il surlouera [dela]
- nous surlouerons [dela]
- vous surlouerez [dela]
- ils surloueront [dela]
Conditionnel
Présent
- je surlouerais [dela]
- tu surlouerais [dela]
- il surlouerait [dela]
- nous surlouerions [dela]
- vous surloueriez [dela]
- ils surloueraient [dela]